19 dic 2016

La palra y el panderu, otra vés ena teli

La nuestra palra d'El Rebollal y el panderu cuadráu juerun los protagonistas, otra vés, d'un programa de la telivisión. Esta vés, chalrarun d'ellus nel programa "El Arcón", de TVCYL (Telivisión de C. y León), presentáu por el periodista Javier Pérez Andrés.

El programa jidu una vesita a dos de los pueblus d'El Rebollal: Robrea y Peñaparda.

En Robrea, el únicu pueblu de la provincia conos nombris de las callis en leonés, Pérez Andrés chalró con José Luis Varas, el alcaldi, del usu de la palra y el cómu la genti vivi del monti. Dispués charó con Pablo Martín, unu de los justicialis del lugal, que palró alreol el ganáu. Pa acabal en Robrea, el presentaol estuvu ancaá Ángel Iglesias Ovejero, catedráticu de la Universidá d'Orleans (Francia) y prencipal investigaol de la nuestra "palra d'El Rebollal". Con Ángel chalró de los sus oríginis astur-leonesis de la palra, además de qu'es necesariu que los dagalis la apriendan ena escuela.

Y en Peñaparda, el protagonista jué el panderu. Javier Pascual, secretariu del lugal, estuvu chalrandu (con el Charail del Rollu de fondu) del mó y manera especial de tocal el panderu que se conserva en Peñaparda. Dispués la protagonista jué la su dagala, Lucía, que estuvu nel Muséu tocandu el panderu, comu ya jidu hai unus añus en otru de los programas presentáus por Javier Pérez Andrés, "Origeniales". Pa acabal, una chalra con Andrea Mateos de cómu se jadi un panderu cuadráu. No faltó un recuerdu pa la Tia Gora.

El Rebollal golvió a sel protagonista pola nuestra palra, pola nuestra cultura tradicional y pola nuestra naturaleza. El programa, estrenáu el sábadu 10 de Diciembri, podéis velu n'esti enlaci: "Los tres secretos de El Rebollar salmantino"


El Rebollal, al renti los 2.000 habitantis

La comarca d'El Rebollal sigui perdiendu genti. El últimu padrón, pubricáu por el INE (Istitutu Nacional d'Estadística) mos idi que, hogañu, n'El Rebollal vivimus pocu más de dos mil presonas, en total 2.017. El repartu por pueblus, a 1 d'Eneru de 2016, es asina (entri paréntesis, los habitantis del 2015).

 - NAVAFRÍAS:   470   (475).   Ha perdíu 5 habitantis
 - PAYU:   375   (404).   Ha perdíu 29 habitantis
 - PEÑAPARDA:   370   (375).   Ha perdíu 5 habitantis
 - ROBREA:   513   (526).   Ha perdíu 13 habitantis
 - VILLARRUBIAS:   289   (299).   Ha perdíu 10 habitantis

 - TOTAL EL REBOLLAL:   2.017   (2.079).   Himus perdíu 62 habitantis

En total, ena comarca d'El Rebollal himus perdíu 62 habitantis esti añu, de 2.079 a 2.017. Los númerus son peoris si se miran los númerus de los últimus 10 añus (nel añu 2006 éramus 2.305 habitantis) y los últimus 15 añus (nel añu 2000 n'El Rebollal había 2.615 habitantis).

Mos dejarun dos centenarias

La comarca d'El Rebollal se ha queáu, enos últimus días, sin dos de las sus centenarias.

La primera que mos dejó, el 30 de Noviembri, jué la Tia Sandra, nacía en Payu ya hai 104 añus. La Tia Sandra vivía en Moraleja (Cáciris) ancá una sobrina.

Ya el día 9 de Diciembri, la que mos dejó a los 100 añus jué la Señora Isabel del Señor Isidru, nacía en Peñaparda anque vivía en Salamanca. Esti Veranu jidu los 100, y asina lo contamus n'el Parti d'El Rebollal: "La Señora Isabel, de Peñaparda, jadi 100 añus"

El airi y el agua derringan una parés en Peñaparda

La segunda metá el mes de Noviembri truju a Peñaparda una parés derringá nel caminu Guinaldu, pol mé el agua y el airi que jidu esus días n'El Rebollal.
Parés derringá nel Tesitu Mateus, Peñaparda

Estu sería una noticia sin más si no juesi porque n'esa parés, nel Tesitu Mateus, se sostriba un caminu que subi dendi'l Caminu Guinaldu a las cassas el tesu, de mó y manera qu'el caminu ha queáu cuertáu.

Se da el casu de que el caminu ha estáu cuertáu muchus añus pol mé el estal derringá esa mesma parés, peru un pocu más allá, del otru láu d'una cassa. Esi láu de la parés la arregrarun esti veranu, asina qu'el caminu ha estáu abiertu pocu mas de tres mesis. Hogañu güelvi a estal cuertáu.

La casa qu'está juntu  la parés, por suerti, no ha teníu dañu ningunu cona caía los ganchalis, angunus bien grandis, de más de 500 kilus.