14 nov 2012

La carretera entri Payu y Peñaparda estrena rayas

Carretera Payu a la salía de Peñaparda
Dispués de 15 añus de obras pa seis kilòmetrus de carretera, paici que la carretera entri Payu y Peñaparda está a puntu de acabal el su arregru.

Y es qu'esti mes de noviembri los obrerus de la Diputación de Salamanca han pintáu las rayas de las orillas de la carretera, de mó y manera que se ve mejol pol andi va jasta de nochi.

Estas rayas son el remati dispués de qu'esti veranu estuviesi cuertá la carretera pol mé de jadel nuevus dos puentis pol cima de dos regatus que pasan pol baju.

9 sept 2012

El añu que juimus olímpicus

Esti veranu ha síu en Peñaparda un poquinu más especial. Y es que una dagala del nuestru pueblu, una hija del lugal, ha estáu enos Juegus Olímpicus en Londris.
Laura Ester Ramos enseñandu la medalla de prata

Laura Ester Ramos, nieta de peñaparderus y que tólus veranus vieni de vacancias al pueblu, estuvu esti añu enas Olimpiás comu portera de la seleción de "guatilpolu" ("waterpolo"), y ella y las sus compañeras llegarun jasta la final, que perdierun contra los Estáus Uñíus pol 8 golis a 5. Laura truju asina al pueblu de Peñaparda la medalla de prata.

Peñaparda entera estuvu cona su paisana. Asina, nel Cuartu tuvun puesta una pancarta que idía "PEÑAPARDA CON LAURA". El mesmu día de la final pusun ena Praza una pantalla giganti pa que la genti que quijiera pudiesi vel el partíu. Y, cuandu Laura vinu a pasal, comu tieni costumbri, unus días a Peñaparda, se le jidu un homenaji, cendillu peru mú sentíu pol tólus peñaparderus, que s'acercarun a dali la su noragüena a la medallista.




4 sept 2012

Bailis y música tradicional enllenarun el veranu n'El Rebollal

El veranu está acabandu y llega la hora de recordal las cosinas que han passáu ena nuestra tierra. Vamus a apencipial pola cultura tradicional, tan rica (y a las vedis tan olvidá)  n'El Rebollal.

Los pueblus d'El Rebollal se han enllenáu esti veranu de bailis y música tradicional, pos son unus cuantus los festivalis que se han organizáu en los nuestrus pueblus.

Apencipiamus con la XIII Fiesta el Panderu Cuadráu, que se jidu en Peñaparda los días 27 y 28 de juliu. Esti añu estuvu, además del grupu folclóricu de Peñaparda, el grupu "Tresbolillo" de Salamanca. Esti au el "pandero de honor" (panderu de honol) jué para el folklorista Eliseo Parra que, acompañáu del grupu "Coetus" dio el conciertu de la nochi el sábadu.

El folclori y los bailis d'El Rebollal tamién estuvun nel Día la Mancomunidá Altu Águeda, que se jidu en Itueru el domingu 29 de juliu, conos grupus "El Fandangu" de Robrea, "El pandero cuadrado" de Peñaparda y el grupu "Jálama" de Payu.

En Payu se jidu el 9 d'agostu, pol segundu añu, el Festival "La Sartén Charra", ena qu'estuvun, además del grupu "Jálama" de Payu, Berna Pérez (Cabrerizus), Sergio "El Manterito" (Bodón) y el grupu "El Charaíz Redondo" (Guinaldu), además de tamborilerus de la comarca comu Rubén Vegas o Juan Antonio. Comu cosa nueva, esti añu se dió la "sartén de honor" a José Benito Mateos Pascual "TXEBE", tamborileru de Peñaparda y Villarrubias y miembru del grupu "Jálama" de Payu, pola su labol de recuperación y defensa de la cultura tradicional.

Pa acabal, tamién Villarrubias golvió a celebral, esta vés el 17 d'agostu, el su Festival "Juenti el Gallu". Esti añu estuvun, además de José Benito Mateos (comu tamborileru del lugal), Pablo y Juanjo (tamborilerus de Robrea), Alberto Vela (tamborileru de La Maya), Berna Pérez (Cabrerizus), Isabel Ramos (Peñaparda) y Jesús Andrés Andrés (Guinaldu). Comu cosa nueva, se jidu la final del concursu d'acurdión, concursu que ganó Antonio Rodríguez Mateos, de Villarrubias.

Aqui vos ponemus anguas afotus de los festivalis.

Pasacallis ena Fiesta el Panderu Cuadráu

Pasacallis del II Festival "La Sartén Charra"
Los 11 tocaoris d'acurdión
Los participantis del festival "Juenti el Gallu"
cona Tia Pepa de Villarrubias



22 jun 2012

Llegan los Sanjuanis a El Rebollal

Las fiestas de San Juan, que dan la bienvenía al veranu, llegan a la nuestra comarca. Navafrías, Payu y Robrea tienin estus días la su fiesta prencipal. Esti programa de fiestas de los tres pueblus:

NAVAFRÍAS


VIERNIS, 22 DE JUNIU
16:30 Juegus pa los dagalis n'El Bardal
23:00 Verbena con el "TRIO GUATEQUE"


SÁBADU, 23 DE JUNIU
12:00 Incierru a caballu n'El Bardal
18:00 Capea tradicional
22:30 Capazu


DOMINGU, 24 DE JUNIU
11:00 Misa en honol a San Juan, patrón el lugal

12:00 Incierru a caballu n'El Bardal
18:00 Capea tradicional


Duranti tóas las fiestas habrá, nel Cuartu de Navafrías, una muestra de trabajus jechus polas gentis del lugal con el nombri de "Labores de Navasfrías" (Laboris de Navafrías)



PAYU


VIERNIS, 22 DE JUNIU
21:00 Levantamientu la Viga polus quintus el lugal
23:00 Capazu
23:30 Verbena


SÁBADU, 23 DE JUNIU
13:00 Incierru a caballu polas callis de Payu, cona música d'una charanga
18:30 Capea tradicional cona música d'una charanga
23:30 Verbena


DOMINGU, 24 DE JUNIU
11:00 Misa en honol a San Juan, patrón el lugal
17:00 Juegus pa los dagalis




ROBREA


VIERNIS, 22 DE JUNIU
20:00 Levantamientu el pinu polus quintus ena Praza el Cañu
23:00 Verbena jecha pol "MARIANO"


SÁBADU, 23 DE JUNIU
11:30 Juegus pa los dagalis
14:00 Paella pa tós nel pabellón
18:30 Capea tradicional entri la calli La Calzá y la Praza el Cañu
23:00 Verbena pola orquesta "CARAMELO"


DOMINGU, 24 DE JUNIU
11:30 Incierru a caballus pola Carretera el Saúgu
13:00 Misa en honol a San Juan
18:30 Capea ena Praza Torus

20 jun 2012

Los peñaparderus despiden a San Silveriu jasta otru añu

Alborá

Procesión a San Silveriu

Juegus pa los dagalis
El pueblu de Peñaparda celebra hoi, 20 de juniu, el últimu día de las sus fiestas de San Silveriu. Es tamién el día prencipal, pos es el 20 de juniu el día el Santu.

El día apencipió cona alborá que, a iniciativa propia, jidu el tamborileru José Benito Mateos, "TXEBE" (o sea, un serviol) polas callis el lugal. Dispués de la alborá, tamién pola mañana se jidun la misa y la procesión en honol al Santu.

Ya a la tardi, los dagalis de Peñaparda y los pueblus d'alreol pudun juegal ena Praza con los juegus especialis pa ellus, comu el castillu jincháu.

Las fiestas de San Silveriu d'esti añu s'afecharán con fuegus artificialis (diés y media de la nochi) y la verbena framenca con "Perico de la Mancha" y "Luisita de Huelva".

Cuertá la carretera entri Payu y Peñaparda

La carretera entri Peñaparda y Payu va a estal cuertá dendi hoi, 20 de juniu, jasta'l 20 de juniu (un mes) pol mé las obras qu'está jadiendu la Diputación de Salamanca, pa acabal d'arregral la carretera dispués de cuatru añus d'obras.

La genti que quiera llegal d'un pueblu al otru tendrá d'il pol Perosín, pola carretera que sali de Carbajalis jasta Payu.

17 jun 2012

Peñaparda en fiestas

Pinu puestu polus quintus

Esti viernis 15 de juniu apencipiarun las fiestas de Peñaparda, en honol a San Silveriu, con el levantamientu el pinu polus quintus el lugal, qu'esti añu son cincu: Fátima, Sonia, Rocío, Christian y Sergio.

El sábadu y el domingu pola mañana se jidun los incierrus de vaquillas polas callis del pueblu, ganáu con el que, a la tardi, se jidun la capeas al mó y manera tradicional. A la espera de la tardi el domingu, lo mesmu incierrus que capeas se jidun sin que pasasi ná en cuantu a cornás, jeríus,...

Incierru del sábadu
La nochi el sábadu, tamién ena Praza, se jidu verbena con la orquesta "OBSESIÓN" pa tó'l que quijiera bailal seguíus, vas corríus, rumbas,... Tamién se pudun bailal sonis charrus enas tabernas pol mé los tamborilerus que vinun dendi Robrea y Saúgu que, juntu a TXEBE (un serviol, de Peñaparda y Villarrubias), tocarun pa cantal y bailal.

Pa esti domingu quea otra capea (a las 6 y media la tardi) y otra verbena, esti golpi jecha por el grupu "MIRAMAR".

Las fiestas de Peñaparda seguirán el miércolis 20 de juniu, día de San Silveriu, cona misa al Santu (a las 12), juegus pa los dagalis (a las 5 la tardi), fuegus artificialis (10  media y media) y verbena framenca.

5 jun 2012

Peñaparda cerquina de las sus fiestas

Afotu del cartel de las fiestas de San Silveriu
El pueblu de Peñaparda está cá vés más cerquina de las sus fiestas en honol a San Silveriu.

Esti añu van a apencipial el 15 de juniu, lo que jadi que sea el añu que más templanu apencipian. De momentu, los cartelis ya están jechus, y repartíus, y éstu es lo que mos train esti añu 2012 las fiestas de Peñaparda.

VIERNIS 15 DE JUNIU

20:00 Prantá el PINU polus quintus


SÁBADU 16 DE JUNIU

13:00 INCIERRU polas callis del lugal
18:30 CAPEA ena praza el lugal
23:00 VERBENA pola orquesca "OBSESIÓN"


DOMINGU 17 DE JUNIU

13:00 INCIERRU polas callis del lugal
18:30 CAPEA ena praza el lugal
23:00 VERBENA pola orquesta "MIRAMAR"


MIÉRCOLIS 20 DE JUNIU

12:00 MISA en honol a San silveriu
17:00 JUEGUS pa los dagalis
22:30 FUEGUS ARTIFICIALIS
23:00 VERBENA con framencu jechu pol "PERICO DE LA MANCHA Y LUISITA DE HUELVA"

9 abr 2012

Payu y Robrea estuvun ena Charrá de Ciarrodrigu

El Rebollal golvió a estal representáu ena Charrá de Ciarrodrigu, esti golpi conos grupus de Payu y Robrea.

Pola mañana, el grupu "JÁLAMA" de Payu, bailó la "Charrá segunda", "Fandangu" y "Jota" al son de la sartén. Nel tabráu compartierun lugal con el grupu de dagalis del Botón Charro de Miróbriga, el grupu d'ASPRODES, el grupu de mayoris del centru de día de Ciarrodrigu y los dulzainerus de la escuela de Macotera y Villamayol. Estus bailis de pola mañana se tuvun de jadel nel teatru pol mé la lluvia.

Pola tardi, esta vés ena praza, el grupu "EL FANDANGU" de Robrea, al son de la gaita y el tamboril, mostró encima el tabráu cómu se bailan "El Fandangu", la "Jota de dos pasus", "El Son" y "El Ofretoriu". Al láu los robreanus bailarun tamién los grupus "Sabor Escondidico" de Nuñomoral (Las Jurdis), "El Botón Charro de Miróbriga", un grupu de la Sierra Francia, un grupu de La Huebra (Campu Charru) y el grupu "Reija", de Langréu (Asturies), grupu esti que (comu no pué sel menus) cantó las sus tonás en asturianu, lengua de la mesma familia astur-lionesa que la nuestra palra d'El Rebollal.

La Encina Charra, premiu que tólus añus se da a una persona que haiga jechu algu polas tradicionis de Salamanca, se la han dáu esti añu al folclorista Nino Sánchez.

AFOTUS:
"JÁLAMA", sacá de www.ciudadrodrigoaldia.es
"EL FANDANGU", de www.redciudadrodrigo.com

Tres días in teléfonu

Ena comarca d'El Rebollal himus estáu tres días sin teléfonu enas cassas.

Pol mé una tormanta, el juevis 5 dejó de furrulal el teléfonu n'El Rebollal. La compañía Movistar (antiguamenti Telefónica) estuvu buscandu l'avería y, sigún angunus vedinus, dijun que habían teníu de cambial los cabris. Asina que, nel tiempu que tardarun en mual los cabris, la nuestra comarca d'El Rebollal estuvu sin teléfonu, jasta'l domingu día 8 al meyudía.

Pol mé angún rayu la mesma tormenta, los teléfonus móvilis dejarun de furrulal en Peñaparda esi mesmu juevis, peru los tésnicus vinun esi mesmu día y, de madrugá, golvierun a podel ussalsi.

Nievi en abril

El inviernu ha llegáu con retrasu a El Rebollal.

Dispués d'angunus días lloviendu, la nochi del juevis 5 al viernis 6 d'abril nevó abondu, tantu comu pa que cuajasi. Tejáus, cochis, callis y el campu amanecierun pintáus de brancu.

La nievi no truju muchus afrontus, pos pol mé el calol del viernis al meyudía ya no queaba nievi más que nel picu de Jálama. Pa lo que sí vinu bien abondu es pa'l campu, pos el agua traía pola nievi la coji la tierra mejol que la caía cuandu lluevi.

Cassa nevá en Peñaparda

4 mar 2012

Güelvi el agua

Esti fin de semana himus güeltu a vel llovel n'El Rebollal dispués de muchas semanas (quiciás mesis) sin cael ni una gota.

El agua caía a síu poca, pocu más que pa mojal las callis, asina que la sequeá que tenemus sigui igual, conus ríus y regatus que áina si tienin un jilinu d'agua.

28 feb 2012

Una lutería jecha en Robrea gana un premiu millonariu

La Lutería Primitiva deja un premiu millonariu n'El Rebollal.

Un boletu jechu en Robrea a traíu, a un vecinu d'El Rebollal, un premiu de 72.075 eurus (alreol de 12 millonis de pesetas). El sortéu jué el sábadu 18 de jebreru.

No es la primera vés que los sortéus de lutería dejan un premiu asina n'El Rebollal. Tamién en Robrea, nel estancu la Luci (andi se jadin las luterías y quinielas), tocó hai unus añus otru premiu apaecíu, esta vés del Gordu la Primitiva.

9 feb 2012

El enlaci con el programa alreol el panderu

Comu ya dijimus ayel, antiel chalrarun alreol el panderu cuadráu de Peñaparda nel programa "ORIGENIALES", de CYLTV.

El enlaci con el programa es ésti: http://www.youtube.com/watch?v=klB9AAw8O7Q

8 feb 2012

El panderu cuadráu en CYLTV

Ayel martis, 7 de jebreru, un nuevu programa de la teli estuvu chalrandu un ratinu alreol de Peñaparda. Esta vés jué nel programa "ORIGENIALES", de CYLTV.

N'esti programa se rebujarun tres hestorias: una d'un hombritu que jadi rabelis, otra d'un pastol d'un pueblu de Zamora que tieni jechu un miraol astronómicu ena su cassa y, la tercera, alreol el panderu cuadráu de Peñaparda, con tocaoras, bailaoris, cómu se jadi el panderu y una vesita al muséu.

La Tia Gora a la lumbri con el panderu
El programa paici que, dis quí a unus días, lo van a ponel nel canal de vídeus Youtube.

NOTA: Afotu arrecogía del Facebook de Javier, el presentaol del programa

5 feb 2012

Se va el fríu

La "dondeá de fríu polal" se va hoi de la Península y, anque ha dejáu nievi en muchus lugaris, n'El Rebollal ná más himus vistu fríu, y más o menus el fríu de costumbri. Jasta menus: el añu pasáu llegamus jasta los dodi gráus pol baju el ceru (-12ºC).

El mesmu fríu d'ayel
N'esti últimu parti alreol de la "dondeá de fríu polal", el termómetru ha marcáu los mesmus gráus d'ayel: ochu gráus y mediu pol baju el ceru (-8'5ºC), medíus alreol de las ochu y cuartu la mañana nel Ríu La Puenti, en Peñaparda.

Dis quí p'alantri los del tiempu idin que van a subil las temperaturas, asina que notaremus menus el fríu.

4 feb 2012

Un poquininu más de fríu

La "dondeá de fríu polal" entovía sigui, asina que n'El Rebollal seguimus con fríu, anque no muchu más que lo qu'es costumbri ena nuestra tierra.

Más fríu que ayel
Ayel llegamus jasta los 7 gráus pol baju el ceru. Esta madrugá los termómetrus han bajáu jasta los 8 gráus y mediu pol baju el ceru (-8'5ºC), medíus nel Ríu La Puenti, en Peñaparda, a esu de las ochu y cuartu la mañana. Una temperatura que, anque fría, no deja de sel lo normal n'esti tiempu. La "dondeá de fríu polal" se barrunta, más que ná, de día.

Esti tiempu va a dural, sigún los del tiempu, jasta mañana domingu.

3 feb 2012

Menus fríu del pregonáu

El primel día de la "dondeá de fríu polal" ha síu menus juerti de lo pregonáu.

N'El Rebollal, anque ha jechu fríu, esta "dondeá de fríu polal" se ha notáu, más que ná, por el día, cuandu la mareína jadía que el fríu se notasi más.

Peru las temperaturas de la nochi y la madrugá, nesti primel día, han síu apaecías a lo qu'es normal nel inviernu. Nel Ríu La Puenti, en Peñaparda, esta mañana se pudun cogel 7 gráus pol baju el ceru (-7ºC), lo qu'es normal abondu p'al tiempu qu'estamus.

Temperatura la mañana el viernis 3 de jebreru
La "dondeá de fríu polal" va a dural, sigún los del tiempu, jasta'l domingu.

2 feb 2012

El Rebollal tamién s'acuerda de San sebastián

La comarca d'El Rebollal tamién celebró unu de los sus "Santus del Gorru", quiciás el más emportanti: San Sebastián.

Nel pueblu de Peñaparda la mañana del viernis 20 d'eneru, el mesmu día de San Sebastián, el tamborileru José Benito Mateos Pascual, "TXEBE", salió a tocal la alborá polas callis del lugal. Al sotru día los quintus salierun a pedil y jidun la Luminaria nel lugal de costumbri.

En Robrea la nochi el sábadu, 21 d'eneru, jidun el Capazu, y los qu'estuvun pudun bailal al son del curdión, la gaita y el tamboril.

Pa'l sotru añu el día San Sebastián cai en domingu.

18 ene 2012

Las primeras nievis del inviernu

El domingu 15 d'eneru, El Rebollal recibió las primeras nievis d'esti inviernu y d'esti añu.

Anque ná más juerun unus poquinus, Navafrías y Jálama vierun cael los primerus copus de nievi el domingu anque, pol mé el calol que jadi de día, ná más han queáu los restus nel picu Jálama que, hoi miércolis, entovía se puedin vel.

Tamién, y pol pocu más d'un minutu, Peñaparda vió cael unus copinus el lunis a la mañana.

Ésti es el inviernu más secu y menus fríu en muchus añus, y la nuestra comarca quéa a la espera de las nievis d'otrus añus. Y es que, comu idi el reflán: "añu de nievis, añu de bienis".

13 ene 2012

Nuevu libru de José Alonso

El robreanu José Alonso presentó esti juevis, 12 d'eneru, el su libru "El ilustre canónigo Dr. D. Serafín Tella".

Sigui asina José Alonso dandu a conocel a genti famosa salía d'El Rebollal, dispués de la vía el obispu Sanchez-Matas. Serafín Tella nació en Robrea nel añu 1880, anque estuvu mú uñíu a Ciarrodrigu, andi jué profesol nel seminariu y canónigu, un cargu de la Ilesia, en tiempus el obispu Yurramendi.

Asina, pol mé d'esta relación con Ciarrodrigu, la presentación del libru se jidu ena Casa la Cultura de Ciarrodrigu. Alreol de 25 presonas pudun oyel las chalras de Francisco Javier Alonso Torrens, qu'escribió el prólogu el libru y jué vecinu de Serafín Tella, y de José Alonso Pascual, autol del libru.

José Alonso Pascual y Fco. Javier Alonso Torrens ena presentación el libru
Ésti es el tercel libru pubricáu pol José Alonso con temas d'El Rebollal, dispués de "Robleda. Crónica y descripción del lugar" (2002) y "El obispo robledano Fr. Antonio Sánchez-Matas (1762-1853)" (2004). Sigún el autol, el libru d'agora se puedi compral, al preciu de 12 eurus, nel kioscu y ena Librería Garzón, dambus dos en Ciarrodrigu, ena Librería Cervantes de Salamanca y nel cuartu de Robrea.

7 ene 2012

Villancicus pa los mayoris

El grupu "Chabarconis d'El Rebollal" jidu, comu regalu de Reyis a los mayoris, un pequeñu conciertu ena residencia de Robrea.

Esti viernis, 6 d'eneru, el grupu "Chabarconis d'El Rebollal" jué jasta la residencia de Robrea a cantali villanaicus a los mayoris. Asina, n'esti día tan especial, el grupu jidu un pequeñu conciertu nel que rebujó villancicus cantáus con bailis.

Chabarconis d'El Rebollal
Angunus de los mayoris demostrarun tenel güena mimoria, pos se sabían los villancicus y, dendi el lugal andi estaban viendu, jadían compaña al grupu cantandu.

Esti conciertu no es nuevu pa'l grupu, pos es el segundu añu que los "Chabarconis" se acercan a la residencia de Robrea a cantalis a los mayoris.

Los Reyis tamién vinun por El Rebollal

La nochi del 5 d'eneru tamién vinun Los Reyis por El Rebollal.

Los Reyis vinun en burru a Peñaparda
Los Reyis d'Orienti pasarun por tólus pueblus d'El Rebollal el juevis a la tardi dejandu angunus regalus a los dagalis. Pola nochi juerun dejandu, en cá cassa, los demás regalus que había pedíu los dagalinus.

5 ene 2012

Los villancicus se golvierun a oyel n'El Rebollal

El II Festivalín de Villancicus golvió a lleval villancicus tradicionalis a las callis d'El Rebollal esti miércolis 4 d'eneru. Esti II Festival, organizáu por el grupu "CHABARCONIS D'EL REBOLLAL", se jidu en Robrea, y en él se pudun oyel los villancicus cantáus por 6 grupus de la provincia de Salamanca.

El primel grupu jué el de los "DAGALIS DE PAYU", los más nuevus del grupu "Jálama" de Payu que era la primera vés que cantaban. Dispués vinun "LOS MOZOS DE LA RONDA", un tríu qu'esa tardi juerun ná más que dos porque unu de los sus mozus estaba de matancia. El grupu que más genti truju, y tamién el que más villancicus cantó, jué "EL CHARAÍZ REDONDO" de Guinaldu, qu'ussarun dendi panderatas, gaita y tamboril jasta cántarus pa jadeli compaña a las vocis. No podía faltal nel festival el grupu "EL FANDANGU", del mesmu Robrea, que anque le faltaba genti tamién se quisu uñil a la fiesta con un villancicu. De Vitigudinu vinu una parti del grupu "ALDABA", que cantó, entri otrus villancicus, el conocíu "Los Charafallos", de la su zona. Pa acabal, el grupu "CHABARCONIS D'EL REBOLLAL", qu'organizó el festival,  acabó el festival con un villancicu asturianu, el "Aguilandu Las Murias", que José Benito Mateos, "TXEBE", dedicó a la su vecina, la Tia Gora de Peñaparda (que jidu los añus esi día) y el "Alegría, alegría", unu de los villancicus más cantáus n'El Rebollal.

Juera del programa estuvu tamién Sergio Montero, "El Manterito", tamborileru de Bodón, que s'acercó dendi'l su pueblu a vel es festival y acabó tocandu angún qu'otru villanaicu.

Dispués los villancicus, no faltarun los bailis tradicionalis de la provincia de Salamanca, "tarea" a la que los diferentis grupus se apricarun con gustu.

El Festival, presentáu por Sofía, del grupu "CHABARCONIS D'EL REBOLLAL", jué nel Ginasiu del lugal, cedíu por el Ayuntamientu de Robrea pa jadel el festival.

Sergio, tamborileru de Bodón

Aldaba, de Vitigudinu

Chabarconis d'El Rebollal

El Charaíz Redondo, de Guinaldu

Los Dagalis de Payu

El Fandangu, de Robrea

Los mozos de la ronda

Sofía, del grupu Chabarconis d'El Rebollal, presentandu el Festival

4 ene 2012

La Tia Gora, de Peñaparda, jadi 107 añus

Gregoria Benito Rodríguez, la "Tia Gora" de Peñaparda, ha jechu esti miércolis 4 d'eneru los 107 añus.

Muchu tiempu ha pasáu dendi aquel 4 d'eneru del añu 1905 en que "Tia Gora" nació nel pueblu de Peñaparda. Ha vistu comu Reyis d'España a Alfonsu XIII y Juan Carlus I. Ha vistu passal una Guerra Civil, dos dictaduras, una República,... Le ha dáu tiempu a trabajal en Francia pa pagal la cassa andi vivi hogañu, a tenel un dagal caminu de Ciarrodrigu una vés que jué a lleval traviessas pa'l ferrocarril,...

En 107 añus le ha dáu tiempu tamién a sel famosa: ha salíu en tólus periódicus en papel de Salamanca. Ha salíu ena Telivisión de Ciarrodrigu, ena Telivisión de Salamanca, jasta ena Telivisión d'Asturies (nel programa qu'el "Camín de Cantares" dedicó a Peñaparda)...

"Tia Gora", a los 107 añus, entovía sigui tocandu el panderu cá véz que voi a vela y se lo llevu. Esti meyudía, cuandu juimus a felicitali el cumpriañus, se lo llevé (la afotu que pongu n'esti escritu es de hoi mesmu), y la "Tia Gora" apencipió a tocal y a cantal. Además, con el su humol y ena nuestra palra d'El Rebollal, idía que "el panderu no rugi" y que "la mi garganta ya no vali". Peru ¡vaya si vali!

Tia Gora, con 107 añus, tocandu el panderu
Hoi miércolis, que ha jechu los 107 añus, mucha genti ha pasáu a saludala y a felicitala. Y es que 107 añus no se jadin tólus días. ¡Feliciadis, Tia Gora!