18 ene 2012

Las primeras nievis del inviernu

El domingu 15 d'eneru, El Rebollal recibió las primeras nievis d'esti inviernu y d'esti añu.

Anque ná más juerun unus poquinus, Navafrías y Jálama vierun cael los primerus copus de nievi el domingu anque, pol mé el calol que jadi de día, ná más han queáu los restus nel picu Jálama que, hoi miércolis, entovía se puedin vel.

Tamién, y pol pocu más d'un minutu, Peñaparda vió cael unus copinus el lunis a la mañana.

Ésti es el inviernu más secu y menus fríu en muchus añus, y la nuestra comarca quéa a la espera de las nievis d'otrus añus. Y es que, comu idi el reflán: "añu de nievis, añu de bienis".

13 ene 2012

Nuevu libru de José Alonso

El robreanu José Alonso presentó esti juevis, 12 d'eneru, el su libru "El ilustre canónigo Dr. D. Serafín Tella".

Sigui asina José Alonso dandu a conocel a genti famosa salía d'El Rebollal, dispués de la vía el obispu Sanchez-Matas. Serafín Tella nació en Robrea nel añu 1880, anque estuvu mú uñíu a Ciarrodrigu, andi jué profesol nel seminariu y canónigu, un cargu de la Ilesia, en tiempus el obispu Yurramendi.

Asina, pol mé d'esta relación con Ciarrodrigu, la presentación del libru se jidu ena Casa la Cultura de Ciarrodrigu. Alreol de 25 presonas pudun oyel las chalras de Francisco Javier Alonso Torrens, qu'escribió el prólogu el libru y jué vecinu de Serafín Tella, y de José Alonso Pascual, autol del libru.

José Alonso Pascual y Fco. Javier Alonso Torrens ena presentación el libru
Ésti es el tercel libru pubricáu pol José Alonso con temas d'El Rebollal, dispués de "Robleda. Crónica y descripción del lugar" (2002) y "El obispo robledano Fr. Antonio Sánchez-Matas (1762-1853)" (2004). Sigún el autol, el libru d'agora se puedi compral, al preciu de 12 eurus, nel kioscu y ena Librería Garzón, dambus dos en Ciarrodrigu, ena Librería Cervantes de Salamanca y nel cuartu de Robrea.

7 ene 2012

Villancicus pa los mayoris

El grupu "Chabarconis d'El Rebollal" jidu, comu regalu de Reyis a los mayoris, un pequeñu conciertu ena residencia de Robrea.

Esti viernis, 6 d'eneru, el grupu "Chabarconis d'El Rebollal" jué jasta la residencia de Robrea a cantali villanaicus a los mayoris. Asina, n'esti día tan especial, el grupu jidu un pequeñu conciertu nel que rebujó villancicus cantáus con bailis.

Chabarconis d'El Rebollal
Angunus de los mayoris demostrarun tenel güena mimoria, pos se sabían los villancicus y, dendi el lugal andi estaban viendu, jadían compaña al grupu cantandu.

Esti conciertu no es nuevu pa'l grupu, pos es el segundu añu que los "Chabarconis" se acercan a la residencia de Robrea a cantalis a los mayoris.

Los Reyis tamién vinun por El Rebollal

La nochi del 5 d'eneru tamién vinun Los Reyis por El Rebollal.

Los Reyis vinun en burru a Peñaparda
Los Reyis d'Orienti pasarun por tólus pueblus d'El Rebollal el juevis a la tardi dejandu angunus regalus a los dagalis. Pola nochi juerun dejandu, en cá cassa, los demás regalus que había pedíu los dagalinus.

5 ene 2012

Los villancicus se golvierun a oyel n'El Rebollal

El II Festivalín de Villancicus golvió a lleval villancicus tradicionalis a las callis d'El Rebollal esti miércolis 4 d'eneru. Esti II Festival, organizáu por el grupu "CHABARCONIS D'EL REBOLLAL", se jidu en Robrea, y en él se pudun oyel los villancicus cantáus por 6 grupus de la provincia de Salamanca.

El primel grupu jué el de los "DAGALIS DE PAYU", los más nuevus del grupu "Jálama" de Payu que era la primera vés que cantaban. Dispués vinun "LOS MOZOS DE LA RONDA", un tríu qu'esa tardi juerun ná más que dos porque unu de los sus mozus estaba de matancia. El grupu que más genti truju, y tamién el que más villancicus cantó, jué "EL CHARAÍZ REDONDO" de Guinaldu, qu'ussarun dendi panderatas, gaita y tamboril jasta cántarus pa jadeli compaña a las vocis. No podía faltal nel festival el grupu "EL FANDANGU", del mesmu Robrea, que anque le faltaba genti tamién se quisu uñil a la fiesta con un villancicu. De Vitigudinu vinu una parti del grupu "ALDABA", que cantó, entri otrus villancicus, el conocíu "Los Charafallos", de la su zona. Pa acabal, el grupu "CHABARCONIS D'EL REBOLLAL", qu'organizó el festival,  acabó el festival con un villancicu asturianu, el "Aguilandu Las Murias", que José Benito Mateos, "TXEBE", dedicó a la su vecina, la Tia Gora de Peñaparda (que jidu los añus esi día) y el "Alegría, alegría", unu de los villancicus más cantáus n'El Rebollal.

Juera del programa estuvu tamién Sergio Montero, "El Manterito", tamborileru de Bodón, que s'acercó dendi'l su pueblu a vel es festival y acabó tocandu angún qu'otru villanaicu.

Dispués los villancicus, no faltarun los bailis tradicionalis de la provincia de Salamanca, "tarea" a la que los diferentis grupus se apricarun con gustu.

El Festival, presentáu por Sofía, del grupu "CHABARCONIS D'EL REBOLLAL", jué nel Ginasiu del lugal, cedíu por el Ayuntamientu de Robrea pa jadel el festival.

Sergio, tamborileru de Bodón

Aldaba, de Vitigudinu

Chabarconis d'El Rebollal

El Charaíz Redondo, de Guinaldu

Los Dagalis de Payu

El Fandangu, de Robrea

Los mozos de la ronda

Sofía, del grupu Chabarconis d'El Rebollal, presentandu el Festival

4 ene 2012

La Tia Gora, de Peñaparda, jadi 107 añus

Gregoria Benito Rodríguez, la "Tia Gora" de Peñaparda, ha jechu esti miércolis 4 d'eneru los 107 añus.

Muchu tiempu ha pasáu dendi aquel 4 d'eneru del añu 1905 en que "Tia Gora" nació nel pueblu de Peñaparda. Ha vistu comu Reyis d'España a Alfonsu XIII y Juan Carlus I. Ha vistu passal una Guerra Civil, dos dictaduras, una República,... Le ha dáu tiempu a trabajal en Francia pa pagal la cassa andi vivi hogañu, a tenel un dagal caminu de Ciarrodrigu una vés que jué a lleval traviessas pa'l ferrocarril,...

En 107 añus le ha dáu tiempu tamién a sel famosa: ha salíu en tólus periódicus en papel de Salamanca. Ha salíu ena Telivisión de Ciarrodrigu, ena Telivisión de Salamanca, jasta ena Telivisión d'Asturies (nel programa qu'el "Camín de Cantares" dedicó a Peñaparda)...

"Tia Gora", a los 107 añus, entovía sigui tocandu el panderu cá véz que voi a vela y se lo llevu. Esti meyudía, cuandu juimus a felicitali el cumpriañus, se lo llevé (la afotu que pongu n'esti escritu es de hoi mesmu), y la "Tia Gora" apencipió a tocal y a cantal. Además, con el su humol y ena nuestra palra d'El Rebollal, idía que "el panderu no rugi" y que "la mi garganta ya no vali". Peru ¡vaya si vali!

Tia Gora, con 107 añus, tocandu el panderu
Hoi miércolis, que ha jechu los 107 añus, mucha genti ha pasáu a saludala y a felicitala. Y es que 107 añus no se jadin tólus días. ¡Feliciadis, Tia Gora!